Pregonta - Ita s’est abarrau de custas línguas antigas?
Arrespusta - De sa chi fut sa língua de is costruidoris de nuraxis pagu meda si ndi scit. Arrastus funt abarraus me is nòminis de is tzerpius e babballotis, erbas, topónimus, me is nòminis de is biddas, pensaus a is chi tenint s'arreíxini NUR: NURàminis, NURallao, NURachi, NUReci, e aici sighendu, chi a cantu parrit bollit nai muntoni/muntoni tuvudu, mucchio/mucchio cavo, che is nuraxis.
Àterus fueddus che tzinníbiri, tzichiria, tseurra/tzeurra, tzípiri o mitza benint de su feníciu.
Avatu de s’arrutroxa de s'impériu romanu, in su 455 fiant arribbaus is vàndalus chi pagu cosa iant lassau in sa língua e agoa is bizantinus chi nc’iant bogau a is vàndalus in su 534, issus invècias s’iant lassau unus cantu fueddus:
lepa, ghiani, cundaxi, e aici sighendu.
P - Ma de cand’est chi si podit fueddai de língua sarda?
A - A pustis de is bizantinus, avatu de unu tempus mannu de scuriori anca de sa stória nosta no si ndi scit prus nudda, in sa primu perra de su sec. XI, agataus s'ísula pratzida in cuatru partis, cuatru rennus indipendentis: is giudicaus. A capu de custus giudicaus ddoi fut un’urrei, tzerriau Giuixi, eredeu seguramenti de su Iudex, guvernadori bizantinu. Est in custa edadi chi benint scritus is primus àutus in língua sarda. Is prus importantis funt de seguru is cundaxis e is Cartas de Logu. Su fueddu Cundaxi ndi benit de s'aregu, grecu, chi bolit nai "fustixeddu" e chi fiat difatis su fustixeddu anca s'allogàt su peddecaminu (pergamena). Su fueddu iat furriau su sentidu suu acabbendu po nomenai su documentu etotu. Is Cundaxis prus connotus e studiaus funt: su de Santu Nicolau de Trullas o Truddas, Santu Pedru de Silki, Santa Maria de Bonacatu/Bonàrcadu, etc. Funt duncas un'arregorta o cartulàriu, registru, de totu is paperis e is àutus de unu monastériu o de una crésia: càmbias, còmporas, donus, béndidas. Po is stóricus custus cartulàrius funt de una importàntzia manna meda ca ant permítiu de studiai e analisai s'edadi de mesu in Sardínnia.
Is Cartas de Logu fiant invècias is códixis de leis, tzivili, penali e de su sartu, chi arregulànt sa vida sotziali de is sardus. Dónnia rennu teniat sa Carta de Logu cosa sua, a dolu mannu a nosu est arribbada sceti sa de su rennu de Arborea (Arbarei) e una parti de sa de su rennu de Càlari furriada in italianu. Sa Carta de Logu de Arborea, de su sec. XIV, fut sighida a balli po totu s’edadi cadelana, spanniola e bessida sa primu lei de su regno d’Italia candu in su 1861 su regno di Sardegna iat mudau nòmini (ma no personalidadi giurídiga) in regno d’Italia, cumenti si contat su stóricu Francesco Cesare Casula. A su tempus de is giudicaus si scit ca pisanus e genovesus fiant arribbaus in Sardínnia gràtzias a sa polítiga de is giuixis e cun issus medas órdinis religiosus. Aici unus cantu fueddus, prus de totu toscanus, fiant intraus in sa língua sarda: orbaci, giassu, abbaidare (castiai) e aici sighendu.
P - Su sardu no assimbillat unu pagheddu a su spanniolu?
A - In sa primu perra de su sec. XV is cadelanus (catalani) iant bintu contras a s'esércitu de su giudicau de Arborea in sa batalla de Seddori de su 1409, fadendu acabbai s'edadi giudicali e s'indipendéntzia de s'ísula, cun is spanniolus chi fiant sighius avatu insoru fiant abarraus prus de 300 annus. Unu tempus longu meda e cumenti est bellu a cumprendi custas dominaduras iant lassau sinnus mannus in sa língua sarda.
Busciaca, bussinada, cadira funt fueddus chi benint de su cadelanu.
Acadessi, acontessi, asulu, coidu, fentana, benint invècias de su spanniolu.
Fueddus de orígini cadelana ddus agataus prus spainaus in su sud de s’ísula, cussus spanniolus invècias funt prus spainaus in cabesusu.