Pregonta - Ma logudoresu e campidanesu funt diferentis meda o nou?
Arrespusta - Tzertu ca diferéntzias nd’at. Tocat a nai ca calincuna de is diferéntzias de pronúntzia in sa scriidura si bint unu pagheddu prus pagu.
Is macro-bariedadis tenint una gramàtiga assimbillanti e una sintassi giai ugualis e sigumenti sa genti de cabesusu est sempri benida in campidanu po trabballu, stúdiu e po cumérciu e a s'imbressi is campidanesus andànt e sighint a andai in cabesusu, totus si cumprendeus prus o mancu a pari. Su fatu est favoréssiu puru de su spainamentu mannu de sa musica e de sa poesia sarda (sa poesia de prus in su tempus passau mancai) chi ant spratzinau su logudoresu in campidanu e su campidanesu in logudoro. Pensaus sceti a is cantzonis de is Tazenda, chi est su campidanesu chi no scit ita bolit nai carrasecare o pitzinnu? Tocat a nai ca est unu fatu prus che normali chi ddoi siant diferéntzias aintru de una língua naturali in d-unu sartu mannu che su de sa Sardínnia.
P - Ma s’italianu invècias est unu feti
A - Sa chi oi est sa língua italiana a incumintzu fut unu dialetu de sa toscana ca a pustis de su 1861, cun s'unidadi de s'Itàlia, serbiat una língua natzionali, si fut sceberada po lei sa fueddada, su dialetu de una regioni arrica, sa Toscana, ca teniat grandu connotu (tradizione) literàriu puru, pensaus a Dante, Boccacio e Petrarca. Insaras duncas su toscanu-fiorentinu fut unu dialetu cumenti podiat essi unu de is chi si fueddant in Sardínnia. Ddu iant fatu bessiri língua de totu is italianus, a bolla o a marolla tocàt a dd'imparai in scola, fut sa chi tocàt a manixai in s'arràdiu e in sa televisioni, in crésia e me is scritus púbblicus, po chi totu is italianus si cumprendessint a pari, po ndi fai una natzioni.
Sa Sardínnia diferentementi no at mai connotu unidadi, chi no a su tempus de su giudicau de Arborea asuta de Marianu IV e Lionora candu iant cunchistau bona parti de s'ísula, ma fut durau tropu pagu po ndi podi strantaxai una língua única natzionali. Duncas nisciuna bariedadi de sardu s'est imposta me is sèculus asuba de s’àtera. Incapas chi in sa batalla de Seddori de su 1409 essint bintu is Sardus contras a is Aragonesus is cosas iant a essi andadas in manera diferenti, ma si scit, sa stória no est fata de incapas e ma, e no si podit torrai a fai.
P - Unu tempus narànt ca su sardu strobbàt de imparai s’italianu
A - Totu sciollórius. Giai de diora is studiosus ant ammostau ca su connosci sa língua de minoria no sceti no strobbat de imparai s’italianu, ma agiudat po fintzas a imparai is àteras línguas stràngias. Est po custus sciollórius chi eus connotu e sigheus a connosci s'apetigadura linguística de su sardu in favori sceti de s'italianu chi est portendu a su sperdimentu de sa língua sarda. Custu fatu est sutzédiu a is àteras línguas de sa penísula (e no sceti de penísula) de minoria puru. Iant fatu intrai s'idea ca su sardu fut una língua inferiori, de is pòburus, messajus e pastoris, finas a ndi fai tenni bregúngia de dda fueddai. Dd'iant proibbida in scola, in sa vida púbblica e in crésia e aici no si depeus spantai chi sa língua sarda est morrendu. Labai ca est morrendu no ca no si fueddat, ca po sorti manna est ancora fueddada meda cumenti at ammostau sa circa sotzio-linguística de sa regioni fata de pagu, ma ca medas babbus e mamas no funt prus imparendi-ddu a is fillus insoru e duncas chi fillus nostus no dda fueddant at a essi sa morti de sa língua sena de nisciunu speru.
P - Ma stadu e regioni ita faint?
A - Oi, mancu mali, nc'est una cuscéntzia diferenti. Nci funt duas leis nobas cunsighidoras de sa Carta Europea de is línguas minoritàrias, nàscias po amparai (tutelare) is línguas che su sardu. Gràtzias a custas leis sa língua est intrendu, mancai a bellu a bellu e tropu pagu, me is scolas, púbblica amministradura e regioni. Sa scumissa prus manna imoi est a dda fai intrai in scola a marolla, in s’oràriu curriculari paris a s'italianu e s'inglesu, ca est bregúngia manna chi in domu sua su sardu ndi depat ancora abarrai foras. Po fai custu tocat a sceberai cali sardu (o cali sardus) umperai po podi fai is libbrus de gramàtiga, ditzionàrius e fueddàrius, libbrus de stória e giografia e aici sighendu, chi tèngiant sa própiu grafia, po ndi fai unu standard scritu. Est craru ca in scola s'at a partiri sempri de sa fueddada de sa bidda.
Sa tenta, su scopu, est cussu puru de spainai su sardu in is ufítzius púbblicus e in dónnia àteru logu.
Seu fueddendu de bilinguismu, s'umperu de su sardu acanta de s'italianu, língua ufitziali de totus. De su restu su bilinguismu dd’agataus in àteras partis de s’Itàlia, de s'Europa e de su mundu.