Pleistocene - Is Primus Óminis - Su Paleolítigu

Si scit aici ca a s'acabu de su pleistocene de mesu, 160/150 milla annus fait, e in su pleistocene de susu, 70/50 a 20 milla annus, su mari s'est abasciau prus o mancu de 130 metrus de s'artesa chi connosceus oi. A su tempus de is glaciatzionis de su pleistocene de bàsciu su mari s'est abasciau atras bortas puru. In cussus tempus sa Sardínnia fut aciunta a sa Cóssiga e s'incaràt a s'arcipèlagu toscanu. Su tretu intru de sa Cóssiga-Sardínnia e s'arcipèlagu fut prus o mancu 20 míllias, arredusendusí a 5 sceti in su nord. Custa cunditzioni iat favoréssiu sa migradura de sa fàuna de sa terrafirma a is ísulas. Is animalis papapetza apresadoris no fiant capassus a faicustas migraduras, sceti is anadadoris prus àbilis e de truma arrennesciant a arribai in Sardínnia-Cóssiga. Si pensat ca candu custas genias lompint in d-unu sartu innoi no ddu at apresadoris, acadessint mudàntzias mannas e lestras in su corpus: s'arredusint de manniori, is peis s'impiticant e s'afórtiant po podi arribai mellus a is pasturas prus malas a aciungi. Aici in Sardínnia cresciat e s'agatàt beni spainada una fàuna nana nomenada nesogorali: nesogoral meloni, un'antilope pitichedda -macaca maiori, una mantininca - sus sondaari, unu proceddeddu - pròlagus sardus, una genia de arroidori. In sa segundu perra de su pleistocene, custa fàuna si sperdit e benit arremprasada de un'atra anomingiada tyrrenícola: tyrrenícola henseli, unu topixeddu - megaceros cazioti, unu cerbu - cynotherium sardous, unu callelleddu. Sigheus a agatai su pròlagus sardus, únicu arresi subrabíviu. Is iscentziaus pensant ca sa fàuna nesogorali si siat estinta po s'arribu de unu apresadori mannu, su prus àbili chi sa terra apat mai connotu: s'ómini. Sa teoria est susténnia puru de su fatu ca sa fàuna tyrrenícola no si fiat mudada a genias nanas nobas. S'ómini pleistocénicu duncas iat a essi arribau in Sardínnia faci a sa segundu perra de su pleistocene. Is arrastus de is primus óminis in s'ísula ddus agataus in su nord, in Anglona. Prus de binti annus de circas e scrucullus ant portau a agatai manufatus líticus de sílixi de su logu de su paleolítigu de bàsciu. In su strumpu de s'arriu Altana, in Pérfugas (Tàtari), est connotu unu logu de indústria de perda a liescas de su Clatoniano Arcaico e cun elementus Protolevalloisiani.
Arrestus de sa própiu genia ddus ant agataus in sa coa de sa multa (Laerru- Tàtari) e tenint 500 milla annus de edadi, est a nai de su pleistocene de mesu. Unu tempus chi torrat cun s'idea de s’ómini arribau candu sa fàuna nesogorali dd'iat arremprasada sa tyrrenícola. In su própiu sartu ant agatau atras ainas de perda chi s'alliòngiant a cussa de s'indústria a liescas clacto-tayaziano, su sartu est su de sa pedrosa-pantallinu acanta de Pérfugas. Calincunu elementu de custus úrtimus arrestus permitint a is iscentziaus de ddus cumparai
cun atrus arrestus de s'Abruzzo (Madonna del Freddo) e de sa Frància meridionali. Po imoi in Sardínnia no agataus arrestus de sa preséntzia de s’ómini in su paleolítigu de mesu. De su paleolítigu de susu funt is arrastus umanus de sa gruta de Corbeddu (pigat su nòmini de su bandiu malifamau bíviu finas a s'acabu de su 1800), Ulíana (Oliena), me in sa baddi de lanaittu. Sa gruta, scarraxada a incarrerai de su 1982 de is iscentziaus de sa sopritendèntzia de Tàtari-Núgoro, assístius de s'Istitutu de Paleontologia de s'universidadi de Utrecht, at amostau su chi abarrat de is ossus de una barra e de sa memória de ómini, duncas funt incapas is arrestus umanus de is prus antigus de totu cussus agataus in s'ísula. Is ossus ddus ant agataus impari a arrestus medas de sa fàuna tyrrenícola de su pròlagus e su megàceros cazioti e chi analisaus cun su C14 arresurtant de 8.750± 140 annus fait. A tretus custus arrestus umanus parrint de una morfologia diferenti de cussas de s'homo sapiens e sapiens sapiens connotus, su fatu s'iat a spricai po essi s'arresurtau de unu endemismu favoréssiu de s'isulamentu durau tempus meda de una truma umana. Sempri in custa gruta, is úrtimas scarraxaduras, gràtzias a unu scrucullu coidau meda, ant permítiu de torrai a costruiri totu is mudàntzias climàticas de is úrtimus 40 milla annus. In d-unu pillu datau prus o mancu 22 milla annus ant agatau un’arrogu de ossu de didu umanu chi est s'arrestu prus antigu de ómini no sceti in Sardínnia ma de totu is ísulas de su mesuterràniu. De s'esàmini de su leu is iscentziaus narant ca su clima sardu in su tempus de s’ómini de su pleistocene fut fridu meda. Is arrestus de ainas de perda no funt medas e funt pagu traballaus puru, prus de totu s'agatant arresigadoris e ainas po tacai peddis, una arratza de puntarolledda (bulini), fatus de perda carcinarxa e marna chi s'agatant in cussu sartu etotu. De is esàminis si càrculat chi tengiant prus o mancu 12.600/12.500 annus. Duncas po arresúmini, in Sardínnia parrit chi finas a su neolítigu s’ómini essit tentu unu piessignu particolari, biviat de cassa e de sa circa de s'arrèndula sintzilla, naturali, frutus, erbas, etc. e manixàt ainas fatas de ossu e de perda diferentis de cussas avedalis de sa terrafirma. Si podit nai seguramenti ca sa preséntzia de s’ómini in S'ísula est dépia a su spainamentu mannu de su pròlagus, arresi bellu a cassai chi fadiat angiadinas medas e s'aprusàt a lestru. S'iduleddu femininu de perda de mola agatau in is primus annus de su 1950, in s'aprigu asuta de arroca des'adde, acanta de Macumere e chi finas a pagu tempus fut cunsiderau neolítigu, est invècias seguramenti de su paleolítigu de susu e fait parti de cussa currenti manna chi est espressadura de scurpiduras femininas spainadas in totu s'Europa.